CONCLUSIONS

La meva experiència en aquestes pràctiques s’ha basat en el suport i l’atenció personalitzada als usuaris del programa Espai Tecnològic, la programació i execució d’una activitat amb infància i, en aquests últims dies, he començat l’orientació laboral amb un usuari que està a l’atur.  El meu horari encaixava amb diferents projectes com Infància, Metròpolis i Recerca de feina i, per tant, he conegut diversos àmbits, diferents entre si, per la tipologia d’usuaris, però amb un mateix factor comú: l’alfabetització tecnològica.

Vist des d’ara, ha estat una experiència molt positiva, però, alhora, també molt  estressant, sobretot al principi, perquè em vaig trobar amb un entorn totalment desconegut per a mi. Mica en mica i gràcies a l’ajuda del meu tutor, he anat situant-me i he pogut realitzar la meva tasca amb una certa dignitat. Tot i així, encara em suposa una gran dificultat posar-me en el lloc d’Orientadora Laboral, que és la tasca en la qual desenvoluparé el Practicum II.

La impressió general de la tasca que realitza el Psicopedagog, en aquest cas, el meu tutor, és que es tracta d’una persona molt competent en el món sociocomunitari i amb una gran experiència professional i, una millor capacitat d'adaptació. Capaç d’analitzar les necessitats i processos de cada individu, per tal que aprengui i es desenvolupi. Una tasca  sumament complicada, tenint en compte els diversos àmbits (infància, adolescència, joventud, adultesa...)  amb què treballa. En aques sentit, situo la seva intervenció des del paradigma critico-reflexiu, perquè és un professional actiu, que construeix respostes "a mida" per a cada necessitat; que té en compte les característiques singulars de les persones i utilitza una metodologia cooperativa.

Aquestes practiques, també, m’han servit per conèixer  l’àmbit sociocomunitari, un món completament diferent a l’àmbit escolar, el qual, per la meva experiència professional, hi estic més acostumada.  En aquest sentit, m’identifico amb les paraules de M. Sánchez, 2000, quan diu,“ Les empremtes de la psicopedagogia en el món escolar són molt nombroses”

Així doncs, he pogut constatar que els estudis de Psicopedagogia no estan planificats per intervenir en els àmbits de l’educació no formal. La majoria d’assignatures que conformen els estudis de Psicopedagogia estan orientades a la intervenció dins de l’educació formal, i més concretament dins del context escolar. (Diagnòstic en Educació, Anàlisi de casos, Avaluació de Programes, Centres i Professors, Dificultats d’aprenentatge i Intervenció Psicopedagògica, Educació especial...)

Les assignatures com Orientació professional o Models d’Orientació i Intervenció, des del meu punt de vista, tampoc desenvolupen tots els continguts necessaris com per poder tenir uns coneixements més amplis, relacionats amb els serveis socials i l’àmbit socioeducatiu i comunitari. Els continguts d’aquestes assignatures fan més èmfasi en  les funcions i rols de l’Orientador en l’àmbit acadèmic, en totes les etapes educatives, així com en les transicions dels joves a la vida adulta i activa; per tal  d’ajudar a minimitzar el fracàs escolar, l’atur i els desequilibris en el sector formatiu i productiu. He trobat a faltar, però, tot el que fa referència a aquells continguts més específics de l’educació no formal i que estan relacionats amb l’orientació per a l’ocupació.

Per tant, he de dir que, a hores d'ara, encara em sento  mancada de recursos a l’hora d’exercir la meva tasca com a Psicopedagoga dins de l’àmbit sociocomunitari. Sobretot, en el moment de planificar el meu pla d'actuació en un cas d'orientació professional.

Tanmateix, i com no podia ser d'una altra manera, no tot ha estat negatiu i, aquesta experiència, m’ha servit per aprendre i comprovar la importància de l’Orientació i l’Assessorament Professional al llarg de tota la vida, tenint en compte que cada etapa té unes necessitats diferents que l’Orientador ha de coordinar a través de programes i serveis adequats a cada edat. Però, perquè això passi, cal un impuls per part dels governs per tal que la figura de l’Orientador es consolidi. És a dir, cal regular la tasca de l’Orientador per garantir el dret de les persones i el principi d’igualtat de tots els espanyols en matèria d’educació, formació i orientació.

L’Orientació té un valor preventiu en les diverses etapes educatives per tal d’afavorir el creixement personal i social dels infants; així com permetre la detecció precoç  de dificultats escolars. D’altra banda, pel que fa a les persones adultes, cal fomentar l’Orientació Professional per tal de facilitar la inserció laboral de les persones aturades.  En aquest sentit, la utilització de les TIC/TAC és un repte que els professionals de l’Orientació hem d’afrontar per millorar la nostra tasca, així com el desenvolupament de l’empatia i el sentit de l’escolta perquè la persona orientada se senti escoltada i valorada.

A la nostra societat, és molt important que s’impulsin polítiques actives d’inserció laboral que possibilitin nous itineraris professionals per a les persones que ho necessitin. Per això cal un servei d’orientació acadèmic i laboral professionalitzat que assessori  les persones a prendre decisions. Per tant, calen Orientadors ben formats i l’actualització activa dels serveis estatals de col·locació, aportant a les persones les eines necessàries per a la seva inserció laboral. 
La meva funció com a Psicopedagoga, en aquest àmbit, encara està en un procés molt inicial, ja que només he pogut tenir contacte amb l'usuari durant tres sessions. Per tant, encara em queda molta feina per fer. Tampoc  puc valorar resultats, ja que tot just he començat a intervenir en la funció diàgnòstica o avaluadora de les característiques de l'usuari per a identificar el perfil de persona, les seves competències, els seus coneixements i  les seves habilitats.

D'altra banda, les activitats que he pogut realitzar amb infància, m'han servit per refermar la importància de les noves tecnologies, tant en el món educatiu com en el lleure. Personalment, no tinc una cultura de les TIC massa àmplia, però aquesta experiència m'ha enriquit una mica més els meus coneixents. 
Al Casal dels Infants, els educadors especialitzats contribueixen al procés evolutiu dels l’infants a través d’un programa d’activitats basat en el joc i en la relació interpersonal, cobrint l’atenció social dels infants derivats pels centres d’atenció primària. 
La meva tasca com a Psicopedagoga, ha anat més encaminada a fomentar la participació en les activitats i a crear un clima actiu i acollidor. En aquest sentit, la Teoria Ecològica de Bronfenbremner ens aporta la idea del desenvolupament i del canvi de conducta de les persones a través dels diferents  ambients (Microsistema, Mesosistena, Exosistema...). Per tant, tant l'escola com el casal formen part d'aquest Mesosistema, potenciador de models necessaris per a la participació en les activitats i rutines diàries, per tal que aquests nens i nenes progressin de manera saludable i activa en el seu desenvolupament personal i social.