Fins fa pocs anys, l'adultesa
era vista com una època estable, i exenta de les crisis tòpiques de
l'adolescència i la juventut. Fins hi tot hi ha hagut professionals que han
cuestionat la necessitat de dissenyar intervencions per a aquest col·lectiu,
considerant que en aquesta etapa ja s'han pres decisions importants de la vida
(matrimori, feina, família, residència...) i que no queda res més per
fer.
Però tot això ja ha perdut
validesa i actualment ens trobem en un punt en el qual es pot afirmar que la
vida adulta no es caracteritza per aquesta estabilitat i manca de conflictes o
crisis, sinó que, tot el contrari, l'experiència de l'adultesa és la vivència
de la inestabilitat.
Aquesta premisa l'he pogut constatar arrel de la meva experiència com a estudiant en pràctiques al "Casal dels infants per a l'Acció Social als Barris". Realment, abans de conèixer el centre de pràctiques, no era del tot conscient de la gravetat del moment social que estem vivint, i de la repercussió tant negativa cap els col·lectius més febles com són les persones aturades, majors de 50 anys i sense formació.
Com a Orientadora en pràctiques per a la Inserció Social i Laboral de persones adultes, m'adono de la dificultat d'aquesta tasca i de la necessitat d'estar molt ben formada, per poder proporcionar informacions el més exhaustives possibles, per tal que siguin informacions molt concretes, actualitzades i ajustades a les necessitats i possiblitats dels usuaris orientats.
D'altra banda, si es considera l'Orientació Professional i Laboral com un conjunt de serveis i activitats dirigides a ajudar les persones de totes les edats i en tots els moments de la seva vida, a prendre decisions sobre educació, formació i professió, així com a gestionar la seva trajectòria professional; el desafiament de l'Orientació és evolucionar cap a un enfocament més ampli que incorpori habilitats per gestionar el propi futur professional, desenvolupant capacitats de planificació professional i ocupabilitat.
En aquest sentit, els usuaris que oriento es troben en una situació extrema, en la què necessiten una ocupació urgent i, consideren, que no poden "perdre el temps" amb formacions que no siguin exclusives per a la feina que hauran de realitzar. Un altre handicap és la despesa econòmica que suposa un determinat tipus de formació. En general, els cursos gratuïts estan molt limitats i, tot i que sembla que hi ha molta oferta, actualment, la realitat és que hi ha molt de fraud i no es realitzen tants cursos com oferten.
Tanmateix, quan es tracta de persones adultes, les transicions inesperades o imprevisibles, com és l'atur crònic, provoquen una certa tensió psicològica, ja que la prolongació indefinida, d'una situació personal en el temps, acaba debilitant l'autoconfiança de la persona, perdent la capacitat per a iniciar un canvi.
Un altre aspecte que m'ha fet reflexionar en aquesta primera fase del Practicum II és que, tot i que la teoria dóna instruments i estratègies per a l'avaluació del desenvolupament professional en l'edat adulta, no sempre els usuaris estan disposats a col·laborar i a donar la informació que se'ls demana. En aquest sentit, els professionals de l'orientació hem de tenir molt de tacte i saber fins on podem arribar per no ferir sensibilitats.
Personalment, em vaig trobar en la situació d'oferir l'activitat Història de vida, com una tècnica d'autoanàlisis per identificar i reflexionar sabers adquirits al llarg de la vida; amb l'objectiu que els usuaris poguessin prendre consciència crítica de la seva realitat, valorant diferents condicionants (familiars, socials, culturals etc.) que han configurat la seva realitat personal i professional. Però, aquesta proposta no va ser acceptada pels usuaris, argumentant que vulnerava la seva intimitat.
A partir d'aquesta vivència, em plantejo diverses qüestions: tenim dret com a professionals de l'orientació a proposar activitats com aquestes?, Què podem fer amb aquelles persones que no volen recordar el seu passat?, influeix aquesta negativa en el desenvolupament i la pràctica de l'orientació professional?, en quins aspectes?
Aquesta premisa l'he pogut constatar arrel de la meva experiència com a estudiant en pràctiques al "Casal dels infants per a l'Acció Social als Barris". Realment, abans de conèixer el centre de pràctiques, no era del tot conscient de la gravetat del moment social que estem vivint, i de la repercussió tant negativa cap els col·lectius més febles com són les persones aturades, majors de 50 anys i sense formació.
Com a Orientadora en pràctiques per a la Inserció Social i Laboral de persones adultes, m'adono de la dificultat d'aquesta tasca i de la necessitat d'estar molt ben formada, per poder proporcionar informacions el més exhaustives possibles, per tal que siguin informacions molt concretes, actualitzades i ajustades a les necessitats i possiblitats dels usuaris orientats.
D'altra banda, si es considera l'Orientació Professional i Laboral com un conjunt de serveis i activitats dirigides a ajudar les persones de totes les edats i en tots els moments de la seva vida, a prendre decisions sobre educació, formació i professió, així com a gestionar la seva trajectòria professional; el desafiament de l'Orientació és evolucionar cap a un enfocament més ampli que incorpori habilitats per gestionar el propi futur professional, desenvolupant capacitats de planificació professional i ocupabilitat.
En aquest sentit, els usuaris que oriento es troben en una situació extrema, en la què necessiten una ocupació urgent i, consideren, que no poden "perdre el temps" amb formacions que no siguin exclusives per a la feina que hauran de realitzar. Un altre handicap és la despesa econòmica que suposa un determinat tipus de formació. En general, els cursos gratuïts estan molt limitats i, tot i que sembla que hi ha molta oferta, actualment, la realitat és que hi ha molt de fraud i no es realitzen tants cursos com oferten.
Tanmateix, quan es tracta de persones adultes, les transicions inesperades o imprevisibles, com és l'atur crònic, provoquen una certa tensió psicològica, ja que la prolongació indefinida, d'una situació personal en el temps, acaba debilitant l'autoconfiança de la persona, perdent la capacitat per a iniciar un canvi.
Un altre aspecte que m'ha fet reflexionar en aquesta primera fase del Practicum II és que, tot i que la teoria dóna instruments i estratègies per a l'avaluació del desenvolupament professional en l'edat adulta, no sempre els usuaris estan disposats a col·laborar i a donar la informació que se'ls demana. En aquest sentit, els professionals de l'orientació hem de tenir molt de tacte i saber fins on podem arribar per no ferir sensibilitats.
Personalment, em vaig trobar en la situació d'oferir l'activitat Història de vida, com una tècnica d'autoanàlisis per identificar i reflexionar sabers adquirits al llarg de la vida; amb l'objectiu que els usuaris poguessin prendre consciència crítica de la seva realitat, valorant diferents condicionants (familiars, socials, culturals etc.) que han configurat la seva realitat personal i professional. Però, aquesta proposta no va ser acceptada pels usuaris, argumentant que vulnerava la seva intimitat.
A partir d'aquesta vivència, em plantejo diverses qüestions: tenim dret com a professionals de l'orientació a proposar activitats com aquestes?, Què podem fer amb aquelles persones que no volen recordar el seu passat?, influeix aquesta negativa en el desenvolupament i la pràctica de l'orientació professional?, en quins aspectes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada