VISIÓ PERSONAL D'UNA ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES

 

Segons el meu punt de vista com a estudiant en pràctiques, he de dir que, tot i que en un principi em vaig sentir molt incòmoda en l’àmbit socio-comunitari, (la meva professió de mestra i també els estudis de Psicopedagogia, tenen un tarannà molt diferent i, sincerament, m’ha costat adaptar-me a la meva tasca d’orientadora laboral, quan la meva experiència està lligada a l’educació escolar 0-18); també puc assegurar que, superat el trauma inicial, m’he anat endinsant i situant en la intervenció socioeducativa i comunitària, descobrint tot un món apassionant que no hauria estat possible sense aquestes pràctiques. Així doncs, amb la distància que comporta el fet d’acabar uns estudis que s’han dilatat en el temps per les condicions personals d’estudiar, treballar i tenir una família; puc assegurar que ha estat una experiència fascinant que m’ha permès tenir una visió diferent de la tasca com a Psicopedagoga, així com l’adquisició de noves competències que han enriquit el meu bagatge personal i professional.   

Respecte al tractament actual de la Llicenciatura de Psicopedagogia, personalment, crec que són uns estudis enfocats  des d’una perspectiva molt generalitzada i amb una tendència cap a l’educació formal. Així doncs, el context no formal exigeix unes competències que, en començar les pràctiques no tenia i d’aquí la dificultat i complexitat de la meva tasca. He hagut de complementar i posar al dia els meus coneixements per poder donar resposta a les necessitats del col·lectiu que m’ha tocat orientar. No ha estat una tasca fàcil i en alguns moments m’he sentit desbordada per la manca de competències en l’àmbit sociocomunitari. En aquest sentit, faig referència a la Dra. Elena Martín, quan emfatitza sobre la dificultat de definir el nostre àmbit professional, quan les necessitats no són les mateixes en l’educació formal que en l’educació no formal. Per tant, recolzo la idea que és fonamental l’especialització professional per poder desenvolupar la nostra tasca d’intervenció en els diferents àmbits de manera competencial.

 

Pel que fa a la meva tasca d'orientadora, com a estudiant en pràctiques, he de dir que he aconseguit crear un vincle emocional positiu amb els usuaris i això m'ha permès desenvolupar una dinàmica activa i participativa en les diferents sessions. Tot i així, el col·lectiu amb el qual treballo (aturats crònics) és molt vulnerable i sensible, i requereix d'un tracte força especial, ja que es troba en un moment vital molt complicat i amb poques expectatives laborals de futur.  Com a futura psicopedagoga, aquesta situació és molt preocupant, perque es fa difícil poder ajudar les persones quan el panorama econòmic actual és tant greu i sense indicis de millora a l'horitzò.