INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL

ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

La població aturada difereix d'altres poblacions pel fet que pot presentar patologies associades a la seva condició, sobretot quan aquesta es prolonga en el temps i s'acaba cronificant, amb repercussions tant en els seus nivells generals de salut i funcionament personal, com en la seva identitat i vida social (J. M. Blanch, 1990, p. 78).

Actualment hi ha col·lectius  amb grans desavantatges en relació als processos d'inserció ocupacional o sociolaboral. Per això és important dur a terme una intervenció que afavoreixi la seva inserció ocupacional per tal d'afavorir el seu procés intregració social (mitjançant la participació en activitats socials, el coneixement de les ofertes de l'entorn, la millora de les habilitats socials, personals, comunicatives, etc.) a més d'una integració laboral, que consisteix en el procés de preparació i recerca activa de feina.


CARACTERÍSTIQUES I PERFIL DEL COL·LECTIU D'ATURATS MAJORS DE 45 ANYS:

Tot i que no hi ha un perfil unic, aquest correspon, en general, a persones que han treballat durant molts anys, sovint, en la mateixa empresa, fent tasques molt específiques i habitualment de baixa qualificació. A més, el seu nivell de formació i estudis acostuma a ser baix. Tanmateix, últimament i amb una progressió que va en augment, cada vegada hi ha més professionals amb alta qualificació professional i formativa que perden els seus llocs de treball als 40 anys. 

Una altra característica d'aquest col·lectiu és que està format majoritàriament per homes, tot i que, actualment el col·lectiu femení està augmentant. En els cas dels homes, solen ser casats i amb fills al seu càrrec, fet que els condiciona a una urgent recerca de feina, i per tant són més reticents a dedicar un període dels seu temps a la formació i orientació ocupacional. És pot dir que els falta una cultura de formació continuada degut a la seva trajectòria laboral, i que en moltes ocasions no coneixen les polítiques actives i els programes que aquestes ofereixen.

Pel que fa a les dones,  a aquesta situació s'ha d'afegir la discriminació de gènere a la què estan exposades.

Totes aquestes situacions comporten dificultats d'adaptació i reciclatge en el mercat laboral, per la qual cosa es pot considerar aquest col·lectiu molt vulnerable als canvis del mercat de treball.  Aquesta és la raó per la qual un percentatge molt elevat de persones aturades majors de 45 anys es mantingui en una situació d'atur de llarga duració.

En aquest sentit, la meva intervenció anirà encaminada a donar suport i orientació ocupacional a un usuari del "Casal" de 52 anys en situació d'atur crònica. 


CONSEQÜÈNCIES DE L'ATURAT CRÒNIC

Aquestes persones van perden l'autonomia i les habilitats personals, augmentant l'angoixa i el patiment psicològic. També perden l'autoestima i la persona es culpabilitza a si mateixa. Quan es reben prestacions econòmiques, la persona s'adapta a elles, arribant a una situació de dependència social i familiar. Això pot comportar problemes de salut física i psíquica, així com el risc de conductes adictives.


NECESSITATS D'AQUEST COL·LECTIU

Donat que el perfil d'aquest col·lectiu és molt ampli, s'haurà de partir sempre de la situació personal de cada usuari

• Necessitats d'orientació. La situació de desorientació pel nou  estat laboral  fa que aquestes persones necessitin un servei que els indiqui quines són les seves necessitat i quins recursos exixteixen per donar resposta a les seves demandes, així com les característiques del mercat laboral, els processos de selecció, etc.

• Necessitats de formació. S'ha de tenir en compte que aquest col·lectiu és molt reticent a dedicar un temps a la formació, ja que prioritza la necessitat d'un treball remunerat. Per tant, un primer pas consistirà en la concienciació de la necessitat de formació. La introducció de noves tecnologies en els llocs de treball i l'augment de la demanda de gent més preparada i amb capacitat d'adaptacióm ràpida als canvis, crea la necessitat de reciclatge dels treballadors.

• Necessitats d'inserció laboral. És la necessitat més urgent i més visible pel propi col·lectiu, però s'ha de tractar d'una manera molt àmplia. Darrera de la demanda  de "necessito una feina", apareix la necessitat de conèixer les tècniques de recerca de feina com : elaborar un currículum vitae, afrontar una entrevista de selecció, buscar les ofertes, conèixer diferents serveis com les borses de treball, fer un seguiment a les ofertes on es presenta...

• Necessitats de millora de les actituds. Moltes vegades s'ha de tenir en compte aspectes personals com la necessitat de millorar certes actituds: la baixa autoestima, la manca de confiança, la necessitat d'augmentar la motivació, l'interèns per la formació, el saber mantenir els contactes socials...

• Necessitat de suport continuat en el manteniment del lloc de treball. Un cop s'ha trobat el treball sorgeig la necessitat de fer un seguiment amb l'objectiu de mantenir el lloc de treball trobat. Això és així perquè, moltes vegades no és tan difícil trobar un lloc de treball com mantenir-lo. Així doncs, és molt important que la persona sigui conscient que rebrà suport tot el temps que necessiti.

• Necessitat de concienciar les empreses. Des d'una altra perspectiva i amb independència de cada cas, no es pot oblidar la necessitat de concienciar les empreses sobre la importància de contractar persones d'aquest col·lectiu, així com d'informar-les de les bonificacions de què es poden beneficiar per aquest fet. aquesta necessitat l'ha de detectar l'equip d'inserció laboral.

ÀREES D'INTERVENCIÓ EN L'ORIENTACIÓ PER A L'OCUPACIÓ

Per a facilitar la inserció laboral, les àrees d'intervenció necessiten adaptar-se a la població a la qual van destinades,  però les seves bases teòriques i pràctiques són igualment vàlides en un procés d'autorealització.

•  L'àrea situacional de desenvolupament de l'autoestima, i on l'autoconcepte és una variable essencial, ja que conèixer-se un mateix i ser capaç d'avaluar les pròpies capacitats i limitacions de manera realista són claus importants per a la presa de decisions.

•  L'àrea cognitiva, referida a l'activitat intel·lectual de conèixer, i enfocada en aquest cas al processament de la informació, seleccionant-la, identificant-la i interpretant-la, per a una presa de decisió final. La profusió d'informació és actualment enorme, sobretot des del recent desenvolupament exponencial de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). No és fàcil processar-la i categoritzar-la en un context canviant, on els requisits (coneixements, qualificacions i competències) per a l'ocupació difereixen els uns dels altres, i les oportunitats (ofertes, subvencions...) no romanen estables i estan subjectes a conjuntures econòmiques i polítiques.

• L'àrea afectiva, on s'engloben el món dels interessos, els valors, les actituds i els sentiments que determinen les conductes finals a l'hora de prendre decisions respecte a l'ocupació. Hi ha diferents possibilitats electives des de la condició d'aturat, que van des de la inserció ràpida en ocupacions mal pagades, fins a l'entrada en processos de formació ocupacional que impliquen períodes formatius que poden ser més o menys llargs i amb escassos ingressos, però que poden formar part d'un disseny professional a mitjà-llarg termini.

• L'àrea conativa, relativa a la pulsió, a la inclinació envers l'esforç o l'apatia, cap a l'esforç o el desinterès real, elements clau per a la cerca activa d'ocupació a través d'una implicació en les diferents decisions que es promouen en els processos i les activitats d'orientació ocupacional.  Treballar aquesta àrea és clau perquè aquestes situacions no es produeixin i, si ho fan,  no s'acabin cronificant.

• L'àrea acomodativa, o adaptativa dins d'un context social i laboral canviant, versàtil i flexible.

TRIANGLE D'ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

Font: 

Echebarria, B. (coordinador), Martínez, M.P. Isus, S. Sarasola, L. (2008) Orientació profesional. Fundació UOC. 3-57

A la societat del coneixement, l'Orientació Professional, a més de promoure el coneixement, ha de promoure actituds per a encaixar els canvis produits per l'atur, així com les adaptacions professionals, canvis d'ocupació o de professió. Però sempre tenint en compte les limitacions, professionals i socials  de les persones, per tal que sempre puguin assolir l'autorealització personal a partir de la construcció d'un projecte de vida basat en les necessitats de cada individu. Per això, cal un coneixement de si mateix, pel que fa a les limitacions i potencialitats personals; així com una escala de valors.

Però l'Orientació ha de ser un procés intencional, sistematitzat i continu que permeti desenvolupar la capacitat d'autodeterminació de les persones. No es tracta de donar consells, sinó d'ensenyar a orientar-se, capacitar les persones a que sàpiguen prendre decisions al llarg de la vida.

En aquest sentit, les persones estan condicionades pel seu entorn familiar, social i educati; així com per les seves característiques psicològiques. Per tant, els àmbits d'orientació són molt diferents. No és el mateix orientar a un adolescent, en el qual s'ha d'incidir en el seu potencial de competències i les possibilitats del seu entorn acadèmic; que a un aturat, el qual haurà d'actualitzar el seu bagatge professional i les competències adquirides, així com les possibilitats del mercat laboral.

Actualment, a la nostra societat, hi ha molta informació professional però, alhora, la població en general està molt desinformadai, això, fa que hi hagi una manca d'interacció entre la informació i les persones que impedeix saber desxifrar la informació per tal de poder prendre decissions.

Si tenim en compte que la Capacitat determina el nivell profesional i els Interessos seleccionen el camp ocupacional; tindrem en compte els interessos de les persones per tal que puguin optar adequadament al seu camp ocupacional. Per això, actualment estem condemnats a aprendre a aprendre. És a dir, un cop acabat el període estudiantil, hem de seguir incorporant, al nostre bagatge, més coneixements per tal de manternir-nos actualitzats davant dels avenços en noves tecnologies.

Saber orientar-se i aprendre a prendre decisions és fonamental. Per tant hem de preparar les persones perquè sàpiguen prendre decisions; en cas contrari, l'Orientació Profesional, només serà un assessorament puntual que  no respondrà a les necessitats reals de les persones.